Matèria de Carmelina

Enguany es compleixen cinquanta anys des que, a l’octubre de 1975, una dona elegant i un xic presumida guanyava el Premi Andròmina de Narrativa amb la seua novel.la Matèria de Bretanya, un llibre que va conquistar de seguida el cor de milers de lectors, fascinats amb aquella veu encisadora que evocava l’Altea de fa un segle a traves dels ulls d’una xiqueta que ho contemplava tot –els camps, les cases, la gent, els menjars, la Serra de Bèrnia– amb una frescor i una intel·ligència encisadora.

Al 1975 Carmelina no era una absoluta desconeguda, al menys en el cercle dels escriptors en llengua catalana amb alguns del quals – Estellés, Fuster, Almela -, mantenia una bona relació. Però en aquella època a una dona el resultava molt difícil obrir-se camí en un món dominat pels homes. Bona prova d’