Ella, que havia perdut son pare i que s’havia quedat amb la casa callada ja per sempre, es veia també perseguida per la insídia i la calúmnia

La casa era preciosa. Els taulells de ceràmica revestien les parets fins al metre i mig d’alçada o més. Les portes de fusta desprenien un aire a modernisme d’horta, orgullós i humil alhora. Les estances lluïen amples i era fàcil imaginar antigues veus cridant el dinar està en taula o cantant una cançó de bressol per dormir la xiqueta. Tanmateix, en aquella casa hi havia l’aroma trist i callat que deixa el pas de la mort. La mort del pare. Más información Com riure un any després de la dana amb el còmic de Manel Gimeno

La filla ens va deixar passar. Ens va mostrar les marques de l’aigua inscrites en la paret, perenne alfabet de la desgràcia. Es v

See Full Page