Que jo sàpiga, el colonialisme espanyol no ha generat una producció literària gaire abundant, com a mínim en l’àmbit de la literatura catalana. És per això que podríem considerar que Final d’imperi, de Xavier Serra, és una mena d’excepció. De fet, és una excepció doble, perquè el llibre inclou dues narracions, localitzades, respectivament, a les Filipines i a Califòrnia. Malgrat la distància física, tots dos relats tenen bastants punts en comú, a banda, òbviament, del fet colonial. Per exemple, la duresa del dia a dia, la interacció amb els nadius, més o menys assimilats, la voluntat d’evangelització, però, sobretot, la sensació de decadència, de trobar-se al final d’un procés, tot i que en estadis diferents. També, part de la concepció narrativa.

Un dels grans reptes de la novel·la histò

See Full Page