Aspiraven a ser, i durant un temps va semblar que podien ser-ho, dos moviments polítics i ideològics que canviarien per sempre més l’estat espanyol. D’una banda, hi havia el 15-M i el moviment dels indignats , que pretenien canviar les coses centrifugant-les des de l’esquerra – repudi dels consensos de la Transició, discurs antiestablishment i anticasta – i, de l’altra, hi havia el procés català i el moviment independentista , que no volia canviar Espanya sinó que volia emancipar-se’n , però que, si hagués tengut èxit, l’hauria canviada d’una manera constitutiva i estructural .
Tots dos moviments políticoideològics tenien una cosa en comú: part dels seus líders, dels seus discursos i de les seves actituds s’havien forjat en el camp de l’activisme no estrictament partidista ,