Memòria literària del tren en temps del corredor

Antoni Martí Monterde és un homo viator. Un viatger incansable, afeccionat a les fotografies d’estacions, cafès i finestres, però també és un viatger literari, que deambula, amb sentit i sensibilitat, per les obres de Joan Fuster, Claudio Magris, Josep Pla, Azorín, Vicent Andrés Estelles, Walter Benjamin, George Steiner o Humboldt, com fa en aquest llibre. Homo viator expressa una força interna continua, una tendència al moviment, al continu desplaçament com a font de recerca i de resposta davant la perplexitat de l’existència. Coincidisc amb ell en aquest pelegrinatge, en un nomadisme, sobretot mental, com a estil de vida i com actitud que impedeix la cristal·lització neuronal i el sedentarisme de les idees. En aquest llibre Memòries d’un vagó de ferrocarril. Història sentimental del corr