M’apassionen els trens. Abans que ens convertiren en part vertebral de la meua professió, recorde el plaer de creuar la península en l’antic ‘borreguero’ de València a Atocha per Conca, en l’automotor diesel de la Renfe. I després creuar Castella de Chamartin a Lleó amb el regional. Eren els únics trens que ens deixaven pujar les bicicletes en l’aventura de cada estiu cap a la frescor del Cantàbric que vaig encetar a practicar amb el meu estimat amic Paco Tortosa allà per l’any 1998. Eren trajectes en els quals empràvem dos dies, però que gaudiem com autèntics viatgers que aprecien més la vàlua del trajecte, que arribar al destí. Tant de bo, els operadors ferroviaris donaren més facilitats als viatgers cicloturistes per cobrir llargues distàncies, com fan a Europa.

En tren viatjava sempre

See Full Page