Vivim instal·lats en la sospita. En l’era del tuit, ningú no vol esperar que un jutge escolti, valori, decideixi... Volem culpables a l’instant, preferiblement coneguts, amb bona foto i millor novel·la. Si després resulta que no ho eren, ja és massa tard. Les portades i els comentaris indignats ja han fet la seva feina. És més fàcil vendre certeses que dubtes i és més rendible indignar-se que esperar.

El cas de Jonathan Andic és l’últim exemple. No el conec, ni l’he vist mai. Sé, com tots, que l’investiguen per la mort del seu pare. I sé també, perquè ho he llegit que és pare de tres fills. Però tots hem imaginat l’escena més violenta i la més simple: l’empenta a la muntanya. Hem omplert el silenci amb la nostra versió més fosca.

Ningú no es pregunta com es viu quan t’investiguen per mat

See Full Page