Els Jardins d’altri els confegesc arreplegant d’ací i d’allà, coses que he trobat sense cercar-les massa i que me diuen cosa. Demà he de tornar xerrar, a Andratx, d’en Guillem Frontera, que encara no fa un any que ens va deixar. Sempre me deia: «El meu poble és com una mina a la qual he acudit sempre en cerca de materials de construcció literària. I això que no hi he viscut sempre. Ara crec que hi visc, com a conseqüència més d’una inèrcia que no d’una decisió raonada i enraonada». Enyor les converses amb en Guillem, a Ariany o a Sant Joan, parlant del país i la seva situació, del món i de la bolla. Un dia, va sortir aquella dita, atribuïda al president Kennedy: «Enlloc de preguntar-te què pot fer el teu país per tu, pregunta’t què pots fer tu per el teu país» i Frontera hi afegí: «...si l

See Full Page