‘Col·loquis familiars’, redactats entre 1550 i 1553, oferien eines als escolars per plantejar les qüestions de forma no dogmàtica
Pin i Soler, oncle avi d’un filòsof català amb un mateix cognom per part de mare, va publicar entre 1910 i 1911 dos volums amb la traducció catalana d’una llarga tria dels Col·loquis familiars d’ Erasme de Rotterdam (1466-1536), un dels últims grans humanistes de l’escena europea —no n’hi ha d’altre, encara avui, perquè la tradició humanista dels Estats Units, d’Emerson a Trilling i Steiner , s’ha fos quasi del tot. Els diàlegs es diuen “familiars” en el mateix sentit que es diu de certes obres de Ciceró i moltes cartes de Petrarca : per a amics i coneguts, els pròxims. Aquests textos d’Erasme van servir durant molts anys per al conreu gramatical i mo