LLEGIR EN CASTELLÀ

L’aniversari de la dana de València que es va cobrar l’octubre del 2024 la vida de 229 persones ha sigut un bany de realitat per al PP. La reacció de les víctimes i els seus familiars durant el recent l’homenatge d’Estat, amb crits descarnats dirigits quasi en exclusiva contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón, han dissipat el somni que alguns tenien en la cúpula del partit: que el temps fera la faena que ells no volien fer. Però el que es va viure dimecres en primera persona, les enquestes i l’avanç inexorable de la investigació judicial han afegit pressió per a resoldre el problema com més prompte millor.

Alberto Núñez Feijóo ha convocat dilluns el Comité Executiu del PP, l’òrgan que reuneix la direcció nacional amb els barons autonòmics. Hi haurà absències destacades entre els presidents, que al·legaran problemes d’agenda per a no acostar-se a Madrid. Almenys Alfonso Rueda, Jorge Azcón o, previsiblement, María Guardiola no hi viatjaran, segons els seus equips. L’entorn de Mazón mateix no confirma la seua presència. Altres governs autonòmics mantenen també en silenci què faran els seus líders respectius.

Els presidents autonòmics defugen comentar la gestió del seu company i eviten immiscir-se en el que passa en una altra regió, no siga que en el futur els puga tocar a ells estar en una situació delicada. Hi ha barons que, a més, creuen que seria pitjor per a la “reconstrucció” que dimitira ara mateix. De fet, tant en els territoris com en la direcció nacional es manté que aquesta decisió l’ha de prendre en exclusiva Mazón mateix i sense pressions externes.

Amb tot, les fonts consultades esperen que “passe alguna cosa” en les pròximes hores o dies, davant una situació cada vegada més difícil de sostindre. Que Mazón faça algun pas i que la direcció nacional assumisca les seues responsabilitats.

Perquè “una cosa” ja ha començat a “passar”, i la pressió refermarà. El PP té una estructura molt vertical i amb molt de poder de la direcció nacional. Segons els estatuts, Madrid decideix les candidatures d’àmbit estatal i europeu, però també els caps de cartell autonòmics i municipals en ciutats grans i mitjanes.

És a dir, serà Feijóo la persona que decidirà si Mazón és el candidat del PP en les pròximes eleccions. I així ho va recordar divendres mateix la portaveu parlamentària del PP, Ester Muñoz. “El partit decideix qui és candidat en eleccions”, va apuntar en una roda de premsa. I va afegir: “La decisió de dimitir és personal. És el senyor Mazón qui ha de decidir el seu futur polític”.

Fins ara, la direcció del PP havia lligat la possible continuïtat de Mazón a “la reconstrucció”. Feijóo ho va recordar en una entrevista en La Nueva España que es va publicar els dies previs a l’aniversari de la dana: “Mazón ha unit el seu futur polític a l’èxit de la reconstrucció. Continuarem veient com va la reconstrucció a València i quin és el futur polític de Mazón”.

Però la realitat, tossuda, obliga Feijóo a augmentar la pressió sobre Mazón. Una enquesta recent publicada per l’Abc situava el PSPV molt prop del PP en estimació de vot. Però més important era una altra dada demolidora: el 75% demanen la dimissió del seu president. Després del funeral, la dreta mediàtica va demanar el cap del president.

A les portes de l’homenatge presidit pels reis, el líder del PP ja va començar a assenyalar el camí al seu baró, i el va comminar a acudir amb urgència a les comissions d’investigació de les Corts Valencianes i del Senat, després de mesos sense avanços significatius en cap de les dues. Feijóo va obviar expressament la que acaba d’obrir-se en el Congrés i que ja ha fixat data per a la citació a Mazón: el 17 de novembre.

El motiu és que les comissions esmentades per Feijóo estan controlades pel PP, amb l’ajuda de Vox en el cas valencià. La del Congrés, no. En la cambra baixa és el bloc que fa costat a Pedro Sánchez qui maneja els ressorts.

La idea que manegen en el PP és que Mazón anuncie que renuncia a presentar-se a la reelecció el 2027, però que es manté al capdavant de la Generalitat fins llavors. En Génova creuen que així es rebaixarà molt la pressió sobre el president, i sobre ells mateixos, que Mazón podrà centrar-se en la “reconstrucció” i el PPCV, a buscar un relleu.

Temps i silenci: l’estratègia de Feijóo

Però el que va passar dimecres supera fins i tot el que es preveia. I a Mazón sembla que se li acaba el crèdit intern. Dijous, en plena cita parlamentària de Pedro Sánchez en la comissió d’investigació del cas Koldo en el Senat, el president valencià va anunciar una “reflexió” després de la reacció de les víctimes de la dana i una futura compareixença sense concretar.

En el PP hi hagué qui va pensar que Mazón podria dimitir. Però no. Tot indica que el president anunciarà la seua assistència a la comissió d’investigació en les Corts Valencianes abans d’haver d’anar al Congrés.

Està per veure si Feijóo també dona l’ordre que el Senat el cride amb antelació. Perquè el líder és de l’escola política de Mariano Rajoy, tal com ell mateix ha referit nombroses vegades. La seua màxima política és esgotar la presa de decisions i aplicar el silenci, a veure si les coses es resolen soles. I, en cas d’haver d’intervindre-hi, fer-ho en l’últim moment.

Així ho va explicar ell mateix fa poc en una entrevista per al pòdcast Media Power. Preguntat expressament sobre com “pensa estratègicament quan cal prendre grans decisions difícils, d’Estat o empresarials”, Feijóo respon: “Gestionar el temps”. “No has de prendre una decisió fins que no acabe el termini per a prendre-la”, afig.

I és el que fa des d’octubre del 2024. Feijóo va tancar files ràpidament amb el seu baró autonòmic i va intentar situar el focus en el Govern central, sabedor de la importància política que té la Comunitat Valenciana. Va confiar que Mazón acabaria coent-se en la seua pròpia salsa, i que seria ell mateix qui acabaria assumint responsabilitats polítiques.

Però ha passat el contrari. Mazón s’ha lligat al càrrec i s’ha encadenat a Vox per a mantindre’s en el poder. Els de Santiago Abascal tenen la clau de la governabilitat a la Comunitat, i els estrategs de la ultradreta tenen clar que un Mazón feble i controlat al capdavant del Consell engreixa el seu compte electoral.

De fet, el líder de Vox és ara mateix el principal defensor de Mazón. En el seu compte de Twitter, Abascal va aprofitar per a arremetre contra el PP, els seus líders, el Govern… i per a mostrar clemència pel president valencià.

Si Feijóo segueix la seua pròpia guia, no hauria de prendre cap decisió fins al 2027, quan estan previstes les eleccions autonòmiques. I aquest era el pla. Amb el cimbell de “la reconstrucció”, i un exmilitar com a artifici al capdavant d’una vicepresidència buida de competències i pressupost, en les plantes nobles de Génova 13 confiaven que Mazón poguera esgotar el seu mandat, mentre els ressons de les riuades del 29 d’octubre de 2024 s’esvaïen entre el soroll constant de la quotidianitat.

Però la constant a València és el soroll de les màquines que un any després treballen encara en una reconstrucció que està lluny de culminar. I l’esvalot de la investigació judicial que dirigeix una jutgessa d’instrucció de Catarroja, un dels municipis més afectats. Cada avanç en la instrucció revela una altra mentida de Mazón. Cada nou document assenyala una contradicció del president. Cada testimoniatge i cada vídeo de les hores crucials d’aquella jornada acosten el PP més i més al precipici.

“Queda’t en silenci tot el temps que pugues”

Feijóo i Mazón van coincidir dimecres a València, però, a diferència del que s’esdevé en els actes de partit, el líder del PP a penes va saludar el seu baró. No es van asseure junts ni van mantindre cap reunió, segons han confirmat diferents mitjans aquests dies.

Feijóo ha reduït al màxim la seua presència mediàtica des de fa unes quantes setmanes. El líder del PP fuig de les càmeres més del que sol. I, quan no pot, evita respondre al que se li pregunta.

Dijous mateix, sense anar més lluny, va assistir a la presentació d’un altre llibre més de José María Aznar. Però no va entrar a l’acte per la porta, sinó amb cotxe i pel pàrquing.

També s’han suspés les rodes de premsa dels dilluns en la seu nacional. I aquest pròxim tampoc n’hi haurà, ja que Feijóo farà un discurs sense preguntes davant els membres del CEN.

El silenci és, precisament, la segona de les estratègies que va revelar Feijóo en el pòdcast Media Power. “Queda’t en silenci tot el temps que pugues”, va aconsellar. I va concloure: “Intenta que, al final, siga un raonament en què es mescla cervell i cor”.